VI Col·loqui sobre Verdaguer
2005
VI COL·LOQUI INTERNACIONAL SOBRE VERDAGUER
Verdaguer: llengua, retòrica i poètica
Barcelona-Vic-Folgueroles, 10-12 de novembre de 2005
 
 
    El VI Col·loqui Internacional sobre Verdaguer es proposa d'estudiar l’ascendent del llegat verdaguerià, lingüístic, retòric i poètic, la seva riquesa i la seva vitalitat, en la tradició literària catalana. És organitzat per la Societat Verdaguer i la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic, amb col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, els ajuntaments de Vic i Folgueroles, la Societat Catalana de Llengua i Literatura ―filial de l’IEC― i la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles (de la Xarxa de Museus Locals).
S'inaugura el dia 10 de novembre de 2005 a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans amb la conferència del doctor Joan Veny, catedràtic de la Universitat de Barcelona, sobre Llengua i territori en l'obra de Verdaguer. Continuarà el dia 11 de novembre al Campus de la Torre dels Frares de la Universitat de Vic i acabarà l'endemà, dia 12, a l'Ajuntament de Folgueroles i a la Casa Museu Verdaguer, amb la conferència de clausura a càrrec de Josep Massot i Muntaner, investigador de la literatura i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, sobre Verdaguer i els escriptors mallorquins.
Tancarà el Col·loqui un concert del cantautor Joan Josep Mayans, Lo cor de l’home és una mar, amb peces de Verdaguer musicades i interpretades per ell i el músic Xavier Pallàs, que tindrà lloc a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.
Entre conferències, ponències i comunicacions, en aquest col·loqui intervindran més de 30 estudiosos de la llengua i la literatura del segle XIX de moltes de les universitats dels Països Catalans i d'altres entitats educatives del país. Destaquen, però, algunes participacions d'investigadors forans, com ara la de Pere Ramírez Molas, vigatà i professor a la Universitat de Basilea (Suïssa), que versarà sobre les Estructures rítmiques a la prosa de Verdaguer, i la de Marie-Claire Zimmerman, catedràtica de la Universitat de Paris-Sorbonne (Paris IV) i directora del Centre d'Études Catalans de la mateixa universitat fins a 2002, que parlarà sobre la Mètrica i retòrica en Canigó.
Remarquem, a més, la participació de joves filòlegs i d'estudiosos que no es dediquen específicament ―o exclusivament― a la literatura, sinσ al camp afí de la lingüística, que en aquesta ocasió s'han aproximat a l'obra de Jacint Verdaguer amb motiu del tema escollit per aquest sisè col·loqui, que ha de servir, també, de porta d’entrada a la celebració del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana l’any 2006.
 
  
 
VI COL·LOQUI INTERNACIONAL SOBRE VERDAGUER
Verdaguer: llengua, retòrica i poètica
Barcelona-Vic-Folgueroles, 10-12 de novembre de 2005
SOCIETAT VERDAGUER
CÀTEDRA VERDAGUER D'ESTUDIS LITERARIS
UNIVERSITAT DE VIC
"Justificà la seva vida simplement, titànicament, tornant armada de possibilitats
contra els segles la llengua que havia rebut desvalguda del seu poble" (Carles Riba, 1945)
L’herència de Verdaguer està plenament assumida en la vida de les lletres catalanes. Tant si es tracta de poesia com de prosa l’obra de Verdaguer és considerada fundacional. En el segle xix va fer viable una literatura catalana culta. Al llarg del segle xx va il·luminar, malgrat totes les dificultats, una veritable època d'or. Avui, començat el segle xxi, encara és per als escriptors i els usuaris del català un dels principals referents de la tradició literària contemporània. Per dir-ho en termes generalment acceptats, poetes de primer ordre com Maragall, Carner, Foix, Riba, Sagarra, Espriu, Vinyoli, Ferrater, Martí i Pol, tenen un fonament inicial en l’obra de Verdaguer. I, si parléssim de prosa, els noms desbordarien una llista que comencés en Ruyra i comprengués Pla, Calders, Rodoreda.
Tot i així, «la llengua de Verdaguer» ha esdevingut entre els crítics i els erudits un tòpic més al·ludit que no pas estudiat. I, quan és estudiada, ho és més com un repertori de recursos taxonòmics que no com la trama i l’ordit d’una obra d’art de la literatura catalana. És en les seves grans obres de poesia i de prosa on rau el caràcter fundacional de la llengua de Verdaguer.
La funció poètica i la funció retòrica donen ànima a la llengua. D'una banda, com que amb el llenguatge no podem reproduir la realitat del món, creem uns altres mons: fem el que anomenem, d’Aristòtil ençà, mimesi o imitació, d’on brolla tota poesia. D'altra banda, com que amb la veritat, és a dir amb la identitat de paraula i fets, no persuadim ni creem bellesa, el llenguatge ha generat la funció retòrica.
El VI Col·loqui Internacional sobre Verdaguer es proposa d'estudiar l’ascendent del llegat verdaguerià, lingüístic, retòric i poètic, la seva riquesa i la seva vitalitat, en la tradició literària catalana. S’organitza en els següents àmbits temàtics:
1. Els codis disponibles. Les fonts i els models. Les reflexions sobre la llengua literària. El Romanticisme i la llengua literària. Gramàtiques. Retòriques. Diccionaris.
2. El pensament i les actituds de Verdaguer. Les relacions de Verdaguer: Balari i Jovany, Aguiló, Collell, Milà i Fontanals, Matheu, Rubió i Ors, Llorens i Barba, Coll i Vehí, etc.
3. L’escriptura de Verdaguer. L’anàlisi de la creació literària verdagueriana. Pragmàtica de la literatura de Verdaguer. L’ús de la prosa i l’ús de la poesia. Registres lingüístics. Estudi del lèxic verdaguerià. Qüestions de dialectologia en Verdaguer. Morfologia i sintaxi. Mètrica. Prosòdia. Fonètica. Estil. Usos gràfics de Verdaguer.
4. La projecció de l’escriptura de Verdaguer. El llegat de Verdaguer en el llenguatge literari, en la lexicografia catalana, en la gramatografia i en la preceptiva. La fortuna de Verdaguer en el debat literari.
 
 
 
DIJOUS, 10 DE NOVEMBRE
Tarda (Institut d'Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba)
Sessió d'inauguració
    18,30 h - Parlaments protocol·laris
Conferència inaugural:
Joan Veny, Llengua i territori en l'obra de Verdaguer
DIVENDRES, 11 DE NOVEMBRE
Matí (Universitat de Vic. Campus de la Torre dels Frares, C. de la Laura, 13)
9 h - Recepció i inscripcions
10 h - (Aula Magna)
Ponència:
Pere Ramírez Molas, Estructures rítmiques a la prosa de Verdaguer
11 - 11,30 h - Descans (Sala de professors)
11,30 - 12,45 h - Comunicacions
AULA MAGNA
1. Marie-Claire Zimmerman, Mètrica i retòrica en Canigó
2. Joan Alegret, La mètrica de L’Atlàntida i Canigó
 
AULA 21
3. Ignasi Moreta, «Vora la mar»: Romanticisme, autobiografia i retòrica
4. Laia Noguera i Clofent, Els idil·lis de Verdaguer: mística, bucolisme i cançó popular
5. M. Carme Bernal / M. Àngels Verdaguer, Del vers al poema, a propòsit de Roser de tot l'any i de Flors del Calvari
AULA 22
6. Jordi Malé, De l’humor al sarcasme. Registres de la prosa verdagueriana
7. Ramon Pinyol / Pere Quer, Les aportacions de Verdaguer a la llengua literària segons els seus coetanis
8. M. Pilar Perea, Aproximació a la morfologia flexiva en l’obra de Jacint Verdaguer
 
 
13 h - (Aula Magna)
Conferència plenària:
Amadeu Viana, L'aigua i l'incomprensible: retòrica i argumentació a L'Atlàntida
Tarda (Universitat de Vic. Campus de la Torre dels Frares, C. de la Laura, 13)
16 h - (Aula Magna)
Ponència:
Albert Rossich, Els dos registres lingüístics de la poesia de Verdaguer
17 - 17,30 h - Descans (Sala de professors)
    17,30 - 18,45 h - Comunicacions
AULA MAGNA
9. Emili Casanova, La creativitat lèxica en la llengua literària de Verdaguer
10. Jordi Ginebra, Sobre la riquesa lèxica de Verdaguer: una primera prospecció quantitativa
11. Carles Castellanos / Gabriel Bibiloni / Lluís Marquet, Algunes consideracions entorn del procés d’elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l’elaboració verdagueriana
12. Joan Requesens, El mot "zumzada" en l'obra de J. Verdaguer
 
AULA 21
13. Rafael Roca Ricart, La commemoració del centenari del naixement de Jacint Verdaguer a València (1945)
14. Daniel Casals, La recuperació del radioteatre català durant el franquisme: representació del Canigó, de Jacint Verdaguer, a Ràdio Barcelona (1945)
15. Llorenç Soldevila, De Francesc Matheu a Josep Miracle (1913-1936): arcaisme i modernitat en l’edició d'obres completes de Jacint Verdaguer
 
AULA 22
16. Jaume Vellvehí i Altimira, La relació de Jacint Verdaguer i Terenci Thos i Codina. Dues cartes inèdites de Verdaguer
17. Joan Cuscó, Les idees estètiques de la Renaixença i l’obra de Verdaguer (Milà i Fontanals, Llorens i Barba, Coll i Vehí i Jacint Verdaguer)
18. Abelard Saragossà, Notes sobre la sintaxi de Jacint Verdaguer
    19 h - (Aula Magna)
Ponència:
        Margarida Aritzeta, La poètica de la ficció en l'obra èpica
DISSABTE, 12 DE NOVEMBRE
Matí (Sala de Plens de l'Ajuntament de Folgueroles)
    9,45 - 11 h - Comunicacions
(Sala de Plens de l'Ajuntament de Folgueroles)
    
19. Josep Gallart, Els erudits rossellonesos del segle XIX i Jacint Verdaguer. Codis disponibles: estudis, gramàtiques i diccionaris
20. Pep Vila, Una versió francesa de «Los dos campanars» de Verdaguer
21. Joan Requesens, Les dedicatòries de Jacint Verdaguer a Marià Aguiló
22. Isidor Cònsul, «260 duros als pobrets d'Andalusia» (Notes sobre Verdaguer i els negocis editorials)
 
 
Sessió de clausura (Sala de Plens de l'Ajuntament de Folgueroles)
    11,30 h - Conferència:
Josep Massot, Verdaguer i els escriptors mallorquins
13 h - Recepció a la Casa Museu Verdaguer (C. Major, 7, Folgueroles)
Visita a l'exposició temporal: Paisatges traçats per Verdaguer
Breu concert a càrrec del cantautor Joan Josep Mayans
 
 
Comitè organitzador: Francesc Codina, Eusebi Coromina, Ramon Pinyol (UVic); Jordi Ginebra (URV); Manuel Jorba (UAB); Josep M. Domingo (UdL); Pere Farrés (UB).
Secretària: M. Àngels Verdaguer (UVic).
Comitè científic: Ricard Torrents (UVic), Joaquim Molas, Joan Veny, Pilar Perea, Josep Murgades (UB), Mila Segarra (UAB), Joan Julià (UdL), Albert Rossich (UdG).
Seus del Col·loqui
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS / UNIVERSITAT DE VIC /
AJUNTAMENT DE FOLGUEROLES
Secretaria
UNIVERSITAT DE VIC
Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
C. de la Laura, 13
08500 Vic. Barcelona
Tel. 93 881 60 24 / Fax 93 881 43 07
societat.verdaguer@uvic.es
 
Joan Veny i Clar
Campos (Mallorca), 1932. Estudis superiors a la Universitat de Barcelona (1949-1954), Lovaina (1955) i Poitiers (1959). Llicenciat i Doctor en Filosofia i Lletres (1954 i 1956). Ajudant, professor adjunt i catedràtic (successivament) de la Universitat de Barcelona (des de 1954). Catedràtic d’Institut (1960-1973, en situació d’excedència). Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 1978). President de l’Associació de Llengua i Literatura Catalanes (1994-2000). Ha publicat dotze llibres, entre els quals: Estudis de geolingüística catalana (1978; 2ª ed., 1984). Els parlars (1978; 12ª ed., 1998). Introducció a la dialectologia catalana (2ª ed. 1986). Mots d’ahir i mots d’avui (1991). Onomàstica i dialectologia (1993). Aproximació al dialecte eivissenc (1999). Llengua i entorn natural (2001). Llengua històrica i llengua estàndard (2001). Ha publicat dues-centes cinquanta contribucions diverses sobre dialectologia, geolingüística, etimologia (especialment ictionímica), història de la llengua, contacte de llengües, onomàstica, cultura popular, etc. Ha dirigit catorze tesis doctorals. Projectes d’investigació: Atles Lingüístic del Domini Català (Universitat de Barcelona — Institut d’Estudis Catalans). Atlas Lingusitique Roman (Universitat Stendhal de Grenoble). Atlas Linguistique de Côtes de l’Arc Nord-occidental de la Méditerranée (Mómaco). Variació i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal (Programa sectorial de Promoció General del Coneixement).
 
Pere Ramírez i Molas
Nascut a Vic, 1933. Batxillerat a Sant Miquel. Estudis de Lletres a Barcelona (Metafísica amb Jaume Bofill, Estètica amb José María Valverde). Llicenciat 1959. Estudis de Filosofia a Friburg de Brisgòvia. A Suïssa des de 1961. Casat amb Karin, 1962. Tres fills. Doctorat en Lletres amb Germà Colon, Universitat de Basilea (Tesi: La poesia d'Ausiàs March, 1970). Lector d'espanyol (1970), Docent (1974) i Professor extraordinari (1979) de la Universitat de Basilea. Professor ordinari a la Universitat de Friburg, Suïssa (1984), vice-rector d'aquesta universitat 1995-1999. Jubilat (2001), viu a Basilea.
Treballs de literatura castellana i hispano-americana (Tiempo y narración, 1974) i estudis sobre la literatura bilingüe andina (José María Arguedas) i lexicografia quitxua.
Sobre literatura catalana:
- La poesia d'Ausiàs March. Anàlisi textual, cronologia, elements filosòfics. Basilea, 1970.
- "D'una filosofia del llenguatge al camí de la parla". Estudis Romànics 13 (1970), 357-69.
- "Utilitat de la traducció llatina de Vicent Mariner per a la interpretació textual d'Ausiàs March". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura 46.1 (1970), 273-303.
- "Maragall, traductor de Novalis". Actes del IV col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes. Basilea 1976. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977, 407-29.
- "La poesia espiritual tardana d'Ausiàs March". Iberoromania 9 (1979) 23-40.
- "El problemàtic cant 128 d'Ausiàs March i la tradició manuscrita". Miscel·lània Aramon i Serra. Barcelona, Curial, 1980, 497-512.
- "Un manuscrit inèdit d'Ausiàs March". Homenatge a Josep M. de Casacuberta. AILLC 1981, 217-40.
- "Modulacions del tema lul·lià del 'davallament' i 'pujament' en la lírica de Verdaguer". Miscel·lània Sugranyes de Franch. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1982, 261-77.
- "La versificació de Verdaguer i la poètica castellana". Miscel·lània Pere Bohigas. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982, 253-78.
- "El decasíl·lab d'Ausiàs i la recepció de l''endecasílabo' petrarquista". Versants 7, Neuchâtel (1985), 67-88
- "Raymond Lulle écrivain. Les écrits mineurs", a: Raymond Lulle et le Pays d'Oc. Cahiers de Fanjeaux 22. Toulouse 1987, 103-15.
- "Temes I motius del Romancer català: llur reflexió a la poesia de Milà i Fontanals". Miscel·lània Germà Colon. Tübingen 1989, 125-38.
- "El catalán de don Miguel de Unamuno". Miscelánea Luis López Molina. Hispanica Helvetica, Lausanne, 1992, 495-517.
- "El ritmo de la prosa del Tirant lo Blanch y de su traducción castellana de 1511", Versants 38, Genève (2000), 103-116.
 
Amadeu Viana San Andrés
(1958) Catedràtic d’Universitat, professor de Pragmàtica Aplicada Catalana i Anàlisi de la Conversa a la Facultat de Lletres de Lleida, on ha ensenyat també Sintaxi i Sociolingüística. Ha publicat Aspectes del pensament sociolingüístic europeu (Barcelona, 1995), una selecció de lectures històriques sobre comunicació social, i Raons relatives (Lleida, 1997), un conjunt d'assaigs sobre el diàleg, la cortesia, el funcionalisme, la ironia i les metàfores semiòtiques. Ha traduït al català Through the Looking Glass (1985) i The Hunting of the Snark (1999), de Lewis Carroll. Va anar a Nàpols a estudiar l'obra de G. B. Vico. Col·labora amb articles habitualment a Els Marges, Caplletra, Llengua & Literatura o Sintagma, és membre de l'IprA, i secretari del Club d'amics de la Sàtira X de Juvenal; des de fa anys recull materials per a un estudi sobre Humor i conversació.
 
Albert Rossich Estragó
Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, on imparteix classes des de 1975. Les seves línies bàsiques de recerca són la literatura catalana de l'edat moderna, l'edició de textos, la història de la llengua i el plurilingüisme literari. Entre d'altres publicacions, cal destacar Una poètica del barroc: el "Parnàs Català" (Girona, 1977); Baldiri Reixac, Instruccions per a l’ensenyança de minyons, II (Girona, 1981; en col·laboració); Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (Barcelona, 1985); Antologia poètica de Francesc Vicent Garcia (Santes Creus,
1985); Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona
(Barcelona, 1987); una adaptació d'El desengany de Francesc Fontanella (Barcelona, 1987); El Barroc català (Barcelona, 1989; en col·laboració); El futur de la llengua catalana (Barcelona, 1990; en col·laboració); i El teatre català dels orígens al segle XVIII (Kassel, 2001; en col·laboració). És coordinador de la secció Francesc Eiximenis de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes.
 
Margarida Aritzeta
Margarida Aritzeta (Valls, Alt Camp, 1953). Va estudiar Magisteri a Tarragona i Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on va fer el Doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. Des de 1970, i durant tres anys, va estudiar Belles Arts a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (ara Facultat de Belles Arts), però finalment va deixar l'escultura per l'escriptura. La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Va obtenir el premi Víctor Català de contes i narracions l'any 1980 i el Sant Joan de novel·la de 1983. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel·les. Algunes de les seves obres van adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel·la de gènere (novel·la negra, ciència ficció, fantasia mítica). No és partidària, però, de parlar de novel·la amb adjectius. De fet ella escriu novel·la.
Des de 1979 fins a 1992 va treballar com a professora a l'Escola de Magisteri de Tarragona i des de 1992 és professora a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on fa classe de Teoria de la Literatura. La feina l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques (entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de Sastre del Baró de Maldà). En general, però, la seva activitat d'escriptura i de teòrica de la literatura van molt lligades i ha intentat convertir-les en facetes d'una mateixa mirada (artística) al món i a les activitats i manera de ser de les persones.
 
Josep Massot i Muntaner
(Palma, 1941) és professor, assagista i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Va estudiar a Barcelona i s’hi va llicenciar en Filologia Romànica el 1963. Ja durant els primers anys es va interessar pels estudis històrics i lingüístics, especialitzant-se en l’edat mitjana i en altres temes com la postguerra o la història de l’Església. El 1972 és ordenat prevere i entra al Monestir de Montserrat.
Entre 1970 i 1973 dóna classes a la universitat de Barcelona i a partir del 1973 és nomenat secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha impulsat treballs de recerca i homenatges sobre autors històrics de la cultura catalana, i també estudis filològics. És conservador del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.
Ha publicat un gran nombre d’obres, d’entre les quals destaquen Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979), Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears (1990) o Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992). També ha escrit sovint a la premsa i a revistes especialitzades, com ara a Els Marges, Serra d’Or, Lluc o Estudis Romànics.
Massot i Muntaner ha rebut premis com el de la Crítica Serra d’Or (1993) o la Creu de Sant Jordi, i ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. És membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
 
 Any Verdaguer
 

Tornar a Vilaweb