|
El Col·loqui Verdaguer es tanca amb importants avenços en l’estudi i difusió de l’obra del poeta El fòrum, que ha acollit 45 ponències, ha presentat noves descobertes i ampliacions de l’abast de la seva obra El cinquè Col·loqui Verdaguer s’ha tancat avui dissabte a Vic amb la satisfacció dels organitzadors d’"haver contribuït a aportar nous elements i aspectes en l’estudi i la difusió de l’obra del poeta". El Col·loqui ha respost satisfactòriament a les expectatives que havia despertat: més d’un centenar d’inscrits (professors, investigadors, estudiosos…) han seguit les 45 ponències i comunicacions presentades. Es tracta del doble d’assistents i d’estudis que en el darrer col·loqui (que havia estat fins el moment el de major participació), celebrat l’any 1995. El Col·loqui ha estat l’element catalitzador d’importants i destacades presentacions:
La conferència de cloenda ha estat protagonitzada avui dissabte a l’Ajuntament de Vic pel president de la Societat Verdaguer i exrector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents, que ha descrit les relacions entre Verdaguer i Gaudí a partir de la Sagrada Família. Segons Torrents, l’origen de la Sagrada Família cal situar-lo en la Santa Casa de Natzaret, que va inspirar Gaudí per a la construcció del temple i que també va inspirar Verdaguer en la seva trilogia poètica "Jesús Infant" en la mateixa època (al voltant del 1893). Torrents ha assenyalat les coincidències ideològiques, conceptuals i socials que tenien Verdaguer i Gaudí en aquella època. El cinquè Col·loqui Verdaguer ha estat plentejat amb el títol genrèric de "Verdaguer i el segle", i ha estat estructurat en tres seccions: "Folgueroles, Vic i Barcelona"; "De l’obra juvenil: a la pòstuma i la inacabada", i "Verdaguer i les arts". El Col·loqui ha estat organitzat per la Societat Verdaguer i la Universitat de Vic, sota el patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els coordinadors del fòrum han estat Francesc Codina i Ramon Pinyol; la secretària, Maria Àngels Verdaguer, i el comitè organitzador ha estat integrat per M. Carme Bernal (UVic), Francesc Codina (UVic), Enric Gallén (UPF), Manuel Jorba (UAB), Ramon Pinyol (UVic), Pere Tió (SV), M. Carme Torrents (SV) i M. Àngels Verdaguer (UB). Els anteriors col·loquis sobre Verdaguer es van celebrar els anys 1986, 1988, 1991 i 1995. El fòrum, que inaugura demà el president de la Generalitat, presenta 38 ponències L’obra de Verdaguer és motiu d’un ampli estudi, que inclou noves aportacions en el seu coneixement i difusió, en el cinquè Col·loqui Verdaguer, que inaugura demà dimecres 6 de novembre el president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat pel conseller de Cultura, Jordi Vilajoana. El col·loqui presenta 38 comunicacions elaborades per diferents especialistes, entre els quals hi ha els estudiosos Marek Ríha, Anna Sawicka i Eckhard Webber, txec, polonesa i alemany, respectiavement. El col·loqui se celebra fins dissabte dia 9 a Barcelona, Vic i Folgueroles, organitzat per la Societat Verdaguer i la Universitat de Vic i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dins els actes de l’Any Verdaguer.
Amb el títol genèric de "Verdaguer i el segle", el col·loqui està estructurat en tres seccions: "Folgueroles, Vic i Barcelona"; "De l’obra juvenil: a la pòstuma i la inacabada", i "Verdaguer i les arts". Les 38 comunicacions programades es llegiran en les diverses seccions programades, que, a més, estaran precedides per tres respectives ponències presentades per Francesc Codina, Josep Murgades i Francesc Fontbona. Joaquim Molas pronunciarà la conferència inaugural "Sobre la teoria poètica de Verdaguer", i Ricard Torrents la de cloenda "Sagrada Família i família no sagrada en Verdaguer i en Gaudí". Algunes de les comunicacions presentades suposen destacades incorporacacions a l’estudi de l’obra de Verdaguer, com els treballs que ha realitzat Pere Farrés per a l’edició crítica de L’Atlàntida, les relacions entre Verdaguer i Gaudí estudiades per Ricard Torrents, l’anàlisi crítica del biografisme del poeta, la relació de Verdaguer amb el territori o el treball realitzat per Judith Subirachs sobre el procés de construcció del monument a Verdaguer a Barcelona, entre d’altres aspectes. El Col·loqui reuneix una gran llista d’especialistes sobre Verdaguer i suposa un fort impuls en l’estudi de la seva obra. L’acte inaugural se celebrarà al Palau de la Generalitat, presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol. Miquel de Palol i Modest Prats llegiran dues presentacions inaugurals en aquest mateix acte. Els coordinadors del Col·loqui són Francesc Codina i Ramon Pinyol; la secretària és Maria Àngels Verdaguer i el comitè organitzador està integrat per M. Carme Bernal (UVic), Francesc Codina (UVic), Enric Gallén (UPF), Manuel Jorba (UAB), Ramon Pinyol (UVic), Pere Tió (SV), M. Carme Torrents (SV) i M. Àngels Verdaguer (UB). Els anteriors col·loquis sobre Verdaguer es van celebrar els anys 1986, 1988, 1991 i 1995. Durant el cinquè Col·loqui es presentaran les actes del darrer col·loqui.
VERDAGUER I EL SEGLE Societat Verdaguer / Universitat de Vic Dimecres, 6 de novembre Vespre 19,30 h A Barcelona (Palau de la Generalitat) Inauguració del Col·loqui Presideix l’acte el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, sr. Jordi Pujol Miquel de Palol: Jacint Verdaguer al final de l’escalada Modest Prats: Verdaguer, una llengua per a un poble Ricard Torrents: El V Col·loqui sobre Verdaguer Dijous, 7 de novembre Matí 9-10 h A Vic (Universitat de Vic) Recepció i inscripcions 10,30-11,30 h A Vic (Universitat de Vic) Conferència plenària Joaquim Molas: Sobre la teoria poètica de Verdaguer 11,30-12 h Descans 12-13 h A Vic (Universitat de Vic) Secció I: Folgueroles-Vic-Barcelona Ponència Francesc Codina: Verdaguer (1865-1883): del Fadrí de Muntanya al mitificador de Barcelona 13-14 h Comunicacions
SALA 1 Josep Camps i Arbós: Jacint Verdaguer. L’home i l’obra, de Ramon Xuriguera: un estudi verdaguerià gairebé oblidat Joan Carreres i Péra: Aportacions de Josep M. Capdevila als estudis verdaguerians Jordi Malé: El «cas» Verdaguer als ulls de Carles Riba
SALA 2 Pere Canturri i Montanya / Jordi Pasques i Canut: Noves aportacions sobre l’entrada de Verdaguer a les Valls d’Andorra. 25 d’agost de 1883 Lluïsa Plans: El concepte d’amistat en Verdaguer Manuel Casanoves i Casals: Verdaguer i Claret
Tarda 16 h Visita a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles 17-17,45 h Comunicacions
SALA DE PLENS DE L’AJUNTAMENT (CAN DACHS) Enric Prat i Pep Vila: Émile Leguiel, estudiós de Verdaguer (L’Atlàntida i Canigó) M. Carme Bernal: Sor Eulàlia Anzizu i Verdaguer
18-19 h A Folgueroles (Sala de plens de l'Ajuntament, Can Dachs) Secció II: De l'obra juvenil a la pòstuma i la inacabada Ponència Josep Murgades: Verdaguer vist pels noucentistes: entre la ruptura generacional i la canonització institucional 19 h Presentació de novetats; presideix el sr. Gil Orriols, alcalde de Folgueroles
Refrigeri a càrrec de l’Ajuntament de Folgueroles Divendres, 8 de novembre Matí Secció II: De l'obra juvenil a la pòstuma i la inacabada 9,30-11,30 h Comunicacions 9,30-10,30 h
SALA 1 Pere Tió i Puntí: Poesies inèdites de l’època de la crisi, a l’entorn del recull «Espines i Flors» M. Àngels Verdaguer: Sobre els lemes i les citacions a Flors del Calvari
9,30-10,30 h
SALA 2 Carola Duran Tort: «Amor de mare», hipertext hipotextificat Rafael Roca i Ricart: Les relacions entre Teodor Llorente i Jacint Verdaguer
10,30-11,30 h
SALA 1 Marek Ríha: La recepció de Verdaguer als països txecs Anna Sawicka: Verdaguer a Polònia Ramon Pinyol / Pere Quer: Les traduccions castellanes de l’obra de Verdaguer. Una aproximació
10,30-11,30
SALA 2 Roger Friedlein: La mitologia clàssica, tècnica estètica en els poemes verdaguerians Pere Farrés: L’Atlàntida abans de L’Atlàntida Marina Cuccu: Analogies i diferències entre les obres Canigó (1885), de Jacint Verdaguer, i Los Pirineos (1891), de Víctor Balaguer. Trajectòries per a la creació d’un mite català
11,30-12 h Descans 12-14 h Comunicacions 12-13 h
SALA 1 Anna Gudayol: Manuscrits verdaguerians de la Biblioteca de Catalunya: petita història de registres, signatures i bibliotecaris Jordi Ginebra: Verdaguer en el cànon d’autoritats de les gramàtiques de Pompeu Fabra Magí Sunyer i Molné: La història catalana moderna a la poesia de Jacint Verdaguer
12-13 h
SALA 2 Maria Àngela Cerdà i Surroca: Canigó, cosmos polivalent i fantàstic David Prats: «Àls estudiants, recepta» o la vitalitat de la poesia de tema estudiantil al seminari de Vic a mitjan segle XIX Miquel Sitjar i Serra: El llegendari i tradicions de Núria a l’obra de Verdaguer
13-14 h
SALA 1 Joan Requesens: Verdaguer en Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús (1893-1902). Tres poemes oblidats i alguna qüestió Andreu Bosch: Què diuen els aucells?, una edició pòstuma discutible Imma Farré i Vilalta: La recepció de Verdaguer al setmanari Joventut (1900-1906)
13-14 h
SALA 2 Joan Cuscó Clarasó: Jacint Verdaguer i Manuel Milà i Fontanals Joan Antoni Millón: Jacint Verdaguer en l’obra de Lluís Guarner Ignasi Moreta i Tusquets: Els goigs de Verdaguer: edicions i estudis
Tarda 16,30-17,30 h A Vic (Universitat de Vic) Secció III: Verdaguer i les arts Ponència Francesc Fontbona: Verdaguer i les arts plàstiques 17,30-18 h Descans 18-19,40 h Comunicacions
SALA 1 Margarida Casacuberta: Versió cinematogràfica d’El Místic de Santiago Rusiñol Pilar Vélez: Algunes reflexions sobre Verdaguer vist pels seus il·lustradors Eckhard Weber: Atlàntida de M. de Falla: nuevas soluciones para el teatro musical
Vespre 22 h Vic, Institut del Teatre - Centre d’Osona. Teatre Laboratori (C/ St. Miquel dels Sants, 20) L’àliga superba (Retrobant Verdaguer)
Coproducció entre I.M.A.C. de l’Ajuntament de Vic i Institut del Teatre - Centre d’Osona Dissabte, 9 de novembre Matí A Vic (Universitat de Vic) Secció III: Verdaguer i les arts 10-11,30 h Comunicacions
SALA 1 Vinyet Panyella: Rusiñol i Verdaguer, misticisme i simbolisme. Un intercanvi estètic Judit Subirachs i Burgaya: Retratar Verdaguer o monumentalitzar la literatura i la pàtria
SALA 2 Maria Gratacós i Monllor: La música a Verdaguer. Verdaguer i la música Joaquim Rabaseda: Wagner segons Pahissa: la interpretació del Canigó Francesc Cortès: D’Atlàntida a Canigó: les interpretacions de l’èpica verdagueriana a Falla i Massana
11,30-12 h Descans i trasllat a l’Ajuntament de Vic 12 h A Vic (Sala de la Columna de l'Ajuntament). Lectura El darrer text de Segimon Serrallonga sobre Verdaguer Conferència de clausura Ricard Torrents: Sagrada Família i família no sagrada en Verdaguer i en Gaudí *** 18 h A Folgueroles (Casa Museu Verdaguer) Presentació de l’edició crítica de L’Atlàntida (OCESV); intervindran Pere Farrés, autor; Ricard Torrents, president de la SV; Gil Orriols, alcalde de Folgueroles.
Actes paral·lels
Exposició: Col·lecció Verdaguer de Josep Brugulat Sala de Plens de l'Ajuntament, Can Dachs. Folgueroles Del 31 d'octubre al 8 de desembre. Matins de dimecres a diumenge de 10 a 13 del matí i tardes del dissabte també de 17 a 19. La col·lecció de Josep Brugulat (Vic, 1918-2001) està formada per onze paisatges que recorren llocs vinculats amb la vida de Verdaguer. Pintats a plein air creen atmosferes d’un gran lirisme i ens permeten una mirada nova als Llocs Verdaguer. També conté tres carbons que reprodueixen el retrat de tres personatges lligats primer per l’amistat i, anys més tard, units per les injúries i malentesos: Jacint Verdaguer a partir del carbó de Ramon Casas, Jaume Collell i el Bisbe Morgades. L’artista és fidel a les fonts iconogràfiques de què disposa però la tria i el tractament dels rostres ens poden portar a fer-ne una segona lectura.
Exposició: Real i Verdaguer de Perejaume Sala H, Carrer Dues Soles, 2. Vic Del 18 d'octubre al 17 de novembre. Tardes de dilluns a diumenge de 18 a 20. També dissabte de 12 a 14. S’hi poden veure peces inspirades en les obres de Jacint Verdaguer i es presenta per primera vegada «El so d'ensopegar», un vídeo subtitulat a partir de transcriure el soroll de les passes i de l'aigua per un pendent de muntanya.
|