Notícies i articles

Ciutat i universitat homenatgen Segimon Serrallonga en l'aniversari de la seva mort

La ciutat de Vic li dedicarà un parc i la Universitat un espai cultural

El 10 d'abril del 2003, coincidint amb el primer aniversari de la mort del professor i poeta Segimon Serrallonga, la ciutat i la Universitat de Vic commemoraran l'efemèride inaugurant el Parc Segimon Serrallonga i l'Aula Segimon Serrallonga.

La Universiat de Vic, fidel a la seva missió educativa i humanística, crea un espai específic per a promoure a dins i a fora del campus activitats transversals, destinades als debats del món contemporani sobre idees, arts, lletres, ciències. Aquest espai, no físic sinó cultural, es crea amb el nom d'Aula Segimon Serrallonga, un dels impulsors de la Universitat de Vic, que es distingí per la seva dedicació a l'humanisme en l'ensenyament i la recerca, ell mateix un humanista que va conciliar l'erudició amb la creació, el servei al país amb l'activitat pedagògica, els llibres amb la música i les arts plàstiques. L'Aula Segimon Serrallonga acollirà i organitzarà regularment conferències, jornades de reflexió, debats, cursets, exposicions, concerts, tant a dins com a fora la UVic, en col.laboració amb altres institucions sempre que sigui possible.

D'altra banda, la ciutat de Vic dedica a Segimon Serralllonga un espai al bell mig del campus de la Universitat de Vic, davant l'edifici Torre dels Frares, en reconeixement dels seus mèrits de professor, poeta i patriota. El parc ha estat dissenyat per Anton Granero i contindrà uns bancs amb la forma de les inicials de Segimon Serrallonga, deu poemes sobre la gespa i un monòlit explicatiu de la figura del poeta i el text 'Manifest als joves escriptors'.

Qui era Segimon Serrallonga?

Segimon Serrallonga formà part del primer equip docent de l'Escola Unviersitària de Mestres d'Osona, nucli originari de la Univesitat de Vic, reconeguda el 1997. Durant els vint-i-cinc anys de dedicació a la institució universitària, ensenyà Literatura, dirigí col·leccions de llibres i revistes a Eumo, l'editoral de la universitat, i de 1991 a 2000, fou director de la Biblioteca.

Fou amic i deixeble de Carles Riba (1983-1959). Dirigí la revista Inquietud Artística entre 1964 i 1967. Fou un dels redactors fundadors de la revista de poesia Reduccions el 1977, juntament amb Miquel martí i Pol, Jordi Sarrate, Lluís Solà i Ricard Torrents. És autor d'una vibrant obra poètica, publicada als llibres Eixarms (1974) i Poemes 1950-1975 (1979). És traductor de llibres de la Bíblia, de William Blake, de Bertold Brecht i d'una antologia, Versions de poesia antiga (2002).

El 1968 s'afilià al PSUC i prengué part activa en l'Assemblea de Catalunya i en el Congrés de Cultura Catalana. El 1974 fou detingut per la policia franquista. En la democràcia, contribuí a la recuperacó de les institucions catalanes. Sempre va servir els alts interessos del poble a Catalunya.

Programa commemoratiu:

Dia 10 d'abril al Campus de la Torre dels Frares (C. de la Laura, 13) de la UVic:

Sobre els homes, la natura del món i l'amor Segimon Serrallonga, Versions de poesia antiga.
CARLES MIRALLES

UN MESTRE EN LA PENOMBRA
Dijous passat, em colpia la inesperada notícia de la mort de Segimon Serrallonga. Serrallonga no era un nom cèlebre; era un home discret, també un poeta tardà i laboriós i un mestre de sabers amplis, profunds i inhabituals, que estenia des de la revista Reduccions i la Universitat de Vic. Des d'aquella semipenombra que en ell sempre fou una mena de segona naturalesa, va contribuir molt a la varietat i la riquesa de la literatura en català. Era molt generós. Pel fet que compartíem, entre altres, la dèria de la poesia del Pròxim Orient antic, vaig gosar demanar-li, sense a penes conèixer-lo, les seues traduccions en aquest camp. No va dubtar a enviar-me-les, publicades i inèdites, acompanyades de comentaris sobre les fonts i d'una carta de gran cordialitat. Saber que aquestes versions s'editaran aviat no consola, però llegir-les amb atenció és el mínim que encara podrem fer per l'escriptor que les va compondre. Per ell i també per nosaltres, els lectors: són excel·lents i demostren una sentida familiaritat amb aquells mons remots; com també ho és la seua traducció de Les noces del cel i de l'infern, de William Blake. L'acte de traduir, des del fervor i el coneixement, també pot ser una forma de generositat. Segimon Serrallonga va ser així, respectuós amb la seua pròpia obra i generós amb la dels altres. Potser el seu, com ha escrit Joan Triadú, fou un saber soterrat, però els qui vam tenir la sort de beneficiar-nos-en sentim que no va ser estèril.
Enric Sòria (Avui 15.04.02)

Segimon Serrallonga ha estat enterrat avui a Torelló
Aquesta tarda s'ha fet a Torelló el funeral de Segimon Serrallonga. Després de la cerimònia religiosa s'ha celebrat un acte de comiat al davant de l'església presentat pel degà de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic, en el qual han pres la paraula un representant de la Institució de les lletres catalanes, l'alcalde de Torelló, el professor i poeta Francec Codina, el diputat d'IC-V Rafael Ribó i el rector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents. Tots han recordat en breus parlaments les diverses activitats literàries, polítiques, socials i culturals de Segimon Serrallonga i han llegit fragments de poemes seus. Al final hi ha hagut una emotiva interpretació dels Segador dirigida pel mestre torellonenc F. Rubinat. (VWVic 11-04-02)

Mor el poeta Segimon Serrallonga, activista cultural i impulsor de les revistes «Inquietud» i «Reduccions»
Segimon Serrallonga (Torelló, 1930) tenia una salut delicada des de feia temps, encara que la seva mort ha agafat de sorpresa fins i tot les persones del seu entorn més immediat. Format al Seminari de Vic i a la Universitat de Lovaina, Serrallonga va ser un dels membres fundadors de l'Assemblea de Catalunya, de l'Assemblea d'Intel·lectuals i de l'Executiu del Congrés de Cultura Catalana. Va ser el director de la revista Inquietud des de l'any 1964 fins al 1967 i també era cofundador i membre del consell de redacció de la revista Reduccions, que ja ha complert els 25 anys d'existència. Tot i la brevetat de la seva obra, la seva poesia és una de les més valorades de la literatura catalana actual. Membre de l'anomenat Grup Poètic de Vic, només va publicar dos llibres, un de caire satíric, Eixarms (1974), i Poesia 1950-1975, que va merèixer el premi Crítica Serra d'Or 1980. Com a traductor, Serrallonga va fer versions en català de l'Eclesiàstic i la Saviesa, el Metí de Bertolt Brecht, les Noces del cel i de l'infern de William Blake, i poemes de literatures antigues i modernes Gilgamesh, poesia d'amor egípcia, Lucreci, Pseudo-Dionisi Aeropagita, Petrarca, Rimbaud, Goethe . Autor de treballs i estudis sobre Riba, Carner, Verdaguer, March, Dickinson i Blake, com a docent va transmetre el seu entusiasme per les llengües i la literatura a diverses generacions, i de manera particular al Seminari de Vic i a la Universitat de Vic, en què va ser director de la Biblioteca fins a la jubilació, ara fa dos anys. (El Punt 11-04-02)

Il·luminar els ulls de l'esperit
Va formar part als anys cinquanta del Grup Poètic de Vic, juntament amb Ramon Cotrina, Josep Grau, Josep Esteve, Josep M. Riubrogent, Josep Junyent i Antoni Pous. «Carles Riba ens va descobrir que primer hi ha l'home i després l'acció poètica», afirmava Segimon Serrallonga, compromès sempre a favor dels drets de les persones i de les col·lectivitats. A la bona poesia, li demanava: «Que il·lumini els ulls de l'esperit, que em faci viure amb més cor, amb més cap i amb més sensualitat». (El Punt 11-04-02)

Autor d'una obra radical, complexa i culta, l'escriptor i traductor va morir ahir als 71 anys i serà enterrat avui a Torelló
Mor el poeta i filòleg Segimon Serrallonga
La rica i complexa veu poètica de Segimon Serrallonga, forjada en el silenci i la intimitat, poc coneguda del gran públic i molt valorada per la crítica, es va apagar ahir als 71 anys. Impulsor de la revista 'Reduccions', Segimon Serrallonga ha estat una personalitat central del món literari vigatà de la segona meitat del segle XX
El també filòleg i traductor va morir a la matinada a causa d'una llarga malaltia i després d'una última operació el cap de setmana. Els funerals se celebraran avui a les cinc de la tarda, a l'església parroquial de Sant Feliu de Torelló, la seva vila natal. Figura central dels medis literaris vigatans, impulsor de l'erudita i prestigiosa revista poètica Reduccions, que aquest any ha celebrat el seu 25 aniversari, Segimon Serrallonga (Torelló, 1930) es va donar a conèixer tardanament el 1974 amb el llibre Eixarms i al cap de cinc anys va reunir la seva obra a Poemes 1950-1975. Fundador d'editorial Eumo, aquest segell, juntament amb la Universitat de Vic, de la qual va ser el primer professor emèrit i responsable de la seva biblioteca central, li va dedicar recentment una miscel·lània. L'AVUI també es va afegir el passat gener als homenatges a Segimon Serrallonga amb una entrevista a càrrec de Miquel Tuneu al suplement Cultura, una conversa en què l'escriptor afirmava que "cada poema és un acte de vida" i que "manifestar-ho o debatre-ho com fan els altres poetes i estudiosos és reblar aquesta idea amb més actes de vida". Amb la religió com una tema cabdal en la seva vida i la seva obra, amb una vasta cultura i coneixement de llengües antigues, apassionat pel món de l'expressió poètica, des del passat remot fins a l'actualitat, la seva obra té també un bon coixí filosòfic: "M'han influït parcialment Kierkegaard, Heràclit, Hegel [...]. Schelling em val per la universalitat de la literatura, una idea forta i fecunda", deia en la mateixa entrevista.
Traductor de luxe
Com a traductor, entre els seus últims treballs hi havia un volum de traduccions de poesia antiga de Mesopotàmia i d'Egipte dels segle XXX al segle I aC -de la qual reproduïm un poema- i Les noces del cel i l'infern, de Blake, al qual Serrallonga qualificava, a part de com un gran gravador, com un autor "d'una animalitat mental comparable a la de Shakespeare". La seva poesia quedarà com una obra radical, complexa, culta sense menystenir l'univers popular, arrelada a la rica experiència literària de l'autor però també a la seva experiència del present i del país, com ho testimonia, per exemple, el poema dedicat a Puig Antich Dos de març de 1974. "No creguis res/ que en vers no entri", diu el seu breu Poema universal de la negativitat, mentre que a Agafa'm per on vulguis escriu: "Agafa'm per on vulguis, / hi trobaràs la por". (Avui 11-04-02)

Ha mort Segimon Serrallonga
El poeta i filòleg Segimon Serrallonga, nascut a Torelló, va morir la matinada de dimarts a l'hospital de Can Ruti. Serrallonga tenia 72 anys i havia estat una de les personalitats més emblemàtiques en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Com a poeta sempre s'havia declarat hereu del mestratge de Carles Riba i pertanyia a l'anomenada escola poètica de Vic. Serrallonga havia exercit de professor al Seminari de Vic i al Col·legi Sant Miquel de la mateixa ciutat. El 1977 va començar a fer de professor a l'Escola Universitària de Mestres Balmes que, anys més tard es va integrar a la Universitat de Vic, on ha treballat fins fa pocs mesos com a director de la Biblioteca. Segimon Serrallonga va estar molt lligat a la Universitat de Vic des del seu naixement i l'any 2000 es va convertir en el primer professor emèrit que ha tingut aquesta institució. Pel que fa a la defensa de la cultura catalana, Serrallonga va ser un dels fundadors de l'Assemblea de Catalunya i fou membre de l'executiu del Congrés de Cultura Catalana. Va traduir un bon nombre d'obres de caire religiós i d'autors romàntics com ara William Blake i de llengües com el francès, l'alemany o l'anglès. L''any 1974 va publicar el seu primer llibre de poemes titulat "Eixarms" i l'any 1980 va aconseguir el Premi de la Crítica Serra d'Or per l'obra 'Poemes 1950-1975'. (VWVic 10-04-02)

Mor a Badalona el poeta Segimon Serrallonga
El poeta i professor emèrit de la Universitat de Vic (UdV), Segimon Serrallonga, ha mort aquesta matinada a l'Hospital de Can Ruti de Badalona (Barcelona) a conseqüència d'una aturada cardíaca, segons han informat a Europa Press fonts de la UdV. Serrallonga (Torelló, Barcelona, 1931), va fer estudis eclesiàstics i va obtenir les llicenciatures en filologia clàssica i en filologia catalana. Entre les seves obres figuren 'Eixams' (1974), 'Poemes 1950-1975' -amb el qual va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or el 1980-, 'Tornem-hi: no ho direm tot' (1980) i 'Poesia antiga' (1981), entre altres. A més, va ser director de la Biblioteca dels Estudis Universitaris de Vic i va elaborar traduccions de diversos llibres bíblics i de William Blake i Bertolt Brecht. Membre fundador de l'Assemblea de Catalunya, membre de l'Assemblea d'Intel·lectuals i de l'Executiu del Congrés de Cultura Catalana, Serrallonga va desenvolupar una llarga trajectòria com a docent, com a professor del Seminari de Vic, de l'Escola Universitària de Mestres Balmes i com a professor de la UdV. (EP 10-04-02)

Tornar a VilawebVic